De que vivim?

Tot i la davallada del sector primari durant els darrers anys del segle XX, ha mantingut certa importància, amb un nivell d’ocupats lleugerament per sobre de la mitjana catalana. Predomina l’agricultura de secà, que segueix una rotació biennal de cereals per a gra, principalment ordi, blat de moro i blat, intercalat amb farratge i hortalisses. Pel que fa al regadiu, que utilitza les aigües de l’estany que desguassen al Terri, es circumscriu a una desena part del total de la superfície conreada i es basa en el cultiu de farratge, cereals i hortalisses.

Els alls, característics de la rodalia, van substituir des de la fi del segle XIX el conreu tradicional del cànem. Gran part de la producció agrícola es destina a granges d'engreix de bestiar estabulat del mateix terme, principalment porcí, boví i aviram.

La indústria tradicional de Banyoles és la indústria tèxtil. Durant el segle XIII ja hi ha documentats una sèrie de molins de farina, drapers i paperers, que aprofitaven l'aigua de l'estany per mitjà de recs. El 1253 l'abad de Banyoles concedí a la vila el monopoli del roldor, per afavorir la indústria de pelleters i paraires que hi havia. Una sèrie d'altres privilegis i franqueses facilità l'instal•lació de noves indústries. En aquest mateix segle són esmentats els teixits banyolins en el reglament de corredors de la llotja de Barcelona. Aquesta activitat industrial tradicional es desenvolupà molt durant el segle XIX.

Banyoles ha esdevingut un centre industrial on coexisteixen sectors tradicionals i moderns, els quals, en conjunt, formen una estructura industrial notablement diversificada. El seu creixement ha estat continu i s'ha basat en una dinàmica empresarial pròpia i amb iniciatives de petit volum; només els darrers anys del segle XX es produí l'arribada d'empreses foranes. Els sectors més dinàmics són el del metall i l'alimentari.

La tradició comercial de Banyoles es remunta a l’edat mitjana, quan la ciutat es va anar configurant al voltant del mercat setmanal, que es celebrava primer a la plaça de la Vil·la Vella (actual plaça del Teatre) i a partir del segle XIII a la plaça Major; i de la fira anual dedicada a Sant Martirià.

A Banyoles hi venien comerciants i compradors de tot el país. D’ençà d’aquells anys i fins els nostres dies, la vitalitat del sector comercial ha representat un element fonamental per a la prosperitat i el creixement de la ciutat, i per reforçar la seva capitalitat sobre l’entorn comarcal.

Actualment hi ha més de 300 botigues a Banyoles. Si hi sumem els establiments de serveis com gestories, agències de viatges o perruqueries, el total és de quasi 600 establiments. El sector comercial i de serveis minorista té un pes molt important en l’economia local, pel que fa a creació d’ocupació i de riquesa. A més, de la seva rellevància econòmica, el comerç té també una importància cabdal com a element de cohesió social i d’identitat ciutadana.

L’Ajuntament ha orientat les seves actuacions en potenciar i donar suport al comerç minorista de la ciutat, i ho ha concretat en les següents línies d’actuació:

· Projectes d’urbanisme comercial: rehabilitació del Barri Vell com a centre comercial a cel obert de Banyoles i la seva conversió en illa de vianants, actuacions per millorar la mobilitat a la ciutat, l’accessibilitat i aparcament en les zones comercials del centre....

· Accions de dinamització i promoció comercial: campanyes de comunicació, promocions, organització d’activitats de dinamització del centre comercial....

· Accions de suport al comerciant: cursos de formació i perfeccionament professional, assessorament en aspectes normatius, assessorament per a la tramitació de subvencions, ajudes directes....

· Gestió del mercat setmanal dels dimecres, del mercat dels dissabtes, i de diverses fires temàtiques...

· Gestió de les fires comercials anuals Firestany i Firestoc.

· Suport al teixit associatiu vinculat al comerç.